: Roca Sastre
LLUÍS ROCA-SASTRE MUNCUNILL


Vida de LLuís Roca-Sastre Muncunill

      

   Neix a Sort (Lleida) el dia 8 de gener de 1930. Fill de Ramon Maria Roca Sastre, Registrador de la propietat de Sort en la aquesta data, i de Montserrat Muncunill Palet.

   Durant la seva infància i joventut passava llargues temporades d'estiueig a Granyena de Segarra, poble de Lleida on la seva mare tenia una casa pairal i terres. Era un entusiasta de la natura i gaudia anant a passejar pels camps de la zona en companyia del seu pare i germans, on rebia alguna lliçó, tant d'Agricultura com de Dret.

   Va cursar la carrera de Dret a l'Universitat de Barcelona i va obtenir la qualificació d’excel.lent en la Llicenciatura de Dret l'any 1952.

    L'any 1958 va guanyar les oposicions de Notari, i va tenir com a primer destí la localitat aragonesa de Belchite. Allí va anar a viure amb la seva dona Carmen Burgos-Bosch Mora, amb qui s'havia casat aquell mateix any a l'Església de Sant Severo de Barcelona. Es van integrar molt bé en aquesta localitat, i on en Lluís va dir un vegada: “ havia fet tan bons amics que li costaria oblidar aquells anys de partides de cartes i caceres de conills”.

                                   

 Fotografía de boda de Luis Roca-Sastre Muncunill y Carmen Burgos-Bosch junto a Ramón M. Roca Sastre y Montserrat Muncunill

   Poc més d'un any després va ser Notari de Bellpuig (Lleida), on també van viure molt feliços, compartint la felicitat amb la seva filla Silvia, que havia nascut a Barcelona al 1959.

   Posteriorment va ser Notari de Cervera, despatxant els dijous a Guissona, on es retrobar amb les terres familiars. Des de Cervera feia escapades a Granyena, on passejava, amb l'exclusiva companyia del seu gos i la seva escopeta, pels secs camps que havia recorregut durant la seva joventut. A Granyena tothom l’adorava, no sols pel seu interès per les collites i la pluja, sinó perquè es deixava molestar amb preguntes i consells sobre censos, fideïcomisos i herències.

   Obté la Notaria de Vic (Barcelona) per oposició lliure l'any 1967, en la que va ser el número u, i de Barcelona, per oposició entre Notaris, l'any 1968. Durant els deu primers anys de Notari sempre va estudiar i va millorar la seva cultura jurídica sota els ensenyaments del seu pare el Senyor Ramon Mª. Durant els set anys següents va exercir de Notari de Barcelona, junt amb el seu pare a l'edifici de La Pedrera, on ambdós simultaniejaven l'exercici de la professió notarial amb el coneixement tècnic i més profund de la ciència jurídica,  especialment en Dret privat.

                                                                                

Lluís Roca-Sastre Muncunill signant la toma de possessió de la seva primera Notaria, Belchite.

 

   Els dissabtes eren el seu dia d'evasió. Quan era època de caça s'escapava amb la seva dona i la seva filla, a les quals deixava a la casa de Granyena, a caçar perdius. Era soci d'un vedat en aquesta localitat. Quan no es podia caçar, s'escapaven a Sant Andreu de Llavaneres, una finca prop de Barcelona que el seu pare havia comprat per gaudir dels estius. Allà jugava al tennis amb els veïns i amics. Va ser en aquesta casa, amb grans extensions de gespa, arbres fruiters, mates d'arbustos, flors i un hort, que el mateix Lluís conreava, on va començar la seva afició a la pintura.

   Aquesta afició al dibuix i la pintura el va portar a convertir el seu estudi de la Pedrera en un nou lloc d'evasió de l'enfeinada vida de la Notaria. Quan s'escapava del despatx, passava aquí els seus millors moments. I va ser també aquí on més tard va dedicar moltes hores a elaborar els seus futurs llibres i dictàmens.

   Quan ja no va poder anar a caçar o a jugar a tennis, dedicava els dissabtes a sortir amb cotxe amb la seva dona i a fer excursions per tota la geografia catalana, des del Pallars Sobirà fins a “Roma”, com ell anomenava a Tarragona, passant per Vic o Poblet.

   Però sobretot dedicava tot el seu temps lliure a l'estudi del Dret, a actualitzar el Tractat de Dret Hipotecari del seu Pare i a escriure el “Dret de Successions”.

   Va preparar molts opositors a Notaries, tant en oposicions lliures i a títol de Notari com entre Notaris.
   Va ser ponent de diversos congressos jurídics nacionals i internacionals. Va pronunciar conferències i va dictar laudes en arbitratges d'equitat. Va emetre nombrosos dictàmens jurídics. Va intervenir en la preparació de normes jurídiques i va prolongar diversos llibres.

   Va ser patró de la Fundació Noguera i membre d'altres Patronats i associacions culturals, com la "Fundación Cultural del Notariado".

   Una de les seves últimes il•lusions va ser la constitució junt amb la UNED de la Fundació Roca Sastre, fundador i president d'aquesta, que es va constituir el 13 de Juny de l'any 2000.

   Al gener de 2000, en complir els setanta anys, es jubilaria com a Notari. Era feliç, perquè així dedicaria tot el seu temps a escriure i sobretot a renovar el “Dret Hipotecari”. Però just un any abans li havien diagnosticat una malaltia que no tenia curació. Les seves il•lusions es van veure truncades.  Va ser llavors quan encarregà la continuació de la seva obra "Dret Hipotecari" al prestigiós notari Joan Bernà i Xirgo.

   Malgrat la seva malaltia, el 1999 va participar en els més de 14 actes d'homenatge al seu Pare commemorant el seu Centenari. I l'últim d'ells, que es va celebrar al Col•legi de Notaris de Barcelona, va ser també un homenatge a ell, que com el seu pare, havia dedicat la seva vida a l'estudi del Dret.

   Lluís Roca-Sastre Muncunill va morir a Barcelona, el dia 14 de juliol de 2000, als setanta anys d'edat, envoltat de la seva família i amics. Al seu sepeli van acudir gran quantitat de companys Notaris i Juristes, així com moltes Autoritats, com el President de la Generalitat l'Honorable Jordi Pujol i l'Arquebisbe de Barcelona Cardenal Dr. Josep Maria Carles. També van acudir molts amics de La Segarra i sobretot molta gent de Granyena, on ell s'havia sentit tan feliç.
   Va ser un acte molt emotiu, perquè no sols s'acomiadava a un gran jurista, sinó també, i sobretot, a una gran persona.

                                                                    

Lluís Roca-Sastre i la seva esposa Carmen Burgos-Bosch Mora sota el retrat de Ramon Mª Roca-Sastre, ubicat a la sala de cultura Roca Sastre del Col.legi de Notaris de Catalunya.       

 

                                       

 Lluís Roca-Sastre signant la dedicatòria de la biografia del seu pare "Ramon Maria Roca Sastre, Jurista en la vida i en l'obra".


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Imatges de la seva vida


 
NOTÍCIES

AGENDA


ENLLAÇOS