: Roca Sastre
RAMON MARIA ROCA SASTRE


Vida de Ramon Maria Roca Sastre

  


   Neix a Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell (Lleida), l’1 de gener de 1899. Neix en aquesta ciutat perquè hi viuen eventualment els seus pares Josep Roca i Martí i Elvira Sastre i Cases. La mare era filla de Climent Sastre i Roca, tinent de la Guàrdia Civil, destinat a Tàrrega. El seu avi patern, Francesc d’Assís Roca i Ferrer fou alcalde de Guissona. En morir el seu avi, Francesc d’Assís, el 22 de gener de l901, els seus pares i ell tornaren a la casa pairal que tenien al carrer la Font núm. 6 de Guissona.

   La seva mare, Elvira, regentava amb la seva filla Antònia, l’única germana de Ramon Maria, una merceria al mateix carrer la Font, molt pròxima a la casa pairal. També hi despatxava el mateix Ramon Maria. Però aquest ofici el disgustava tant que els seus pares, sobretot la seva santa mare, decidiren escoltar els precs continuats de llur fill: fer-lo estudiar i donar-li una carrera. Havien pensat en els estudis de Farmàcia, perquè com a farmacèutic podria establir-se a Guissona.

                     

                      Roca Sastre, els seus pares i la seva germana a la terrassa o eixida de la casa de Guissona.


   Roca Sastre va estudiar les primeres lletres i el batxillerat al Col•legi dels Germans de les Escoles Cristianes de Guissona, amb professors de molta vàlua, que havien fugit de França. A Guissona els germans de les Escoles Cristianes mai no foren oblidats. Van deixar, a la vila i a la comarca, una empremta cultural i humanista molt profunda. En l’esmentat col•legi també hi estudiaren Ramon Faus i Esteve i, gràcies als contactes amb Guissona, Francesc de A. Condomines i Valls, dos magnífics juristes del Dret civil de Catalunya.

   Era molt aficionat a la pintura i a la música. Quant a la seva afició a la pintura i al dibuix, a la casa pairal de Guissona hi havia penjats olis, un bon retrat del seu pare i molts dibuixos al carbó i a la tinta xina, realitzats per ell.  Pel que fa a la seva afició a la música, a la casa pairal hi tenia un piano negre, un Chassaigne & Fils, que havia adquirit amb l’import d’un premi de la loteria. En aquest piano, hi interpretava per a la seva esposa i aquesta per a ell, obres de Brahms, Chopin, Beethoven, Mozart, etc. i molt sovint obres dels grans mestres espanyols i catalans impressionistes, Falla, Granados i Albéniz, mai prou exalçats.

   Els seus pares seguiren insistint perquè fes la carrera de Farmàcia, i en un principi Roca hi accedí. Tanmateix la seva vocació, segons els va manifestar, era una carrera de Lletres i no pas de Ciències. A més, el consternava haver de despatxar medicaments darrera un taulell en una farmàcia de Guissona perquè, en realitat, li evocava l’odiada, per bé que breu, activitat a la merceria. En aquells moments de tantes afliccions i meditacions és quan s’introduí en la seva vida Plàcid Satorras i Macià, Registrador de la Propietat de Barcelona (Orient), persona molt brillant i de gran cultura. Era el pare de Ramon Satorras i Capell, farmacèutic de Calaf, amb qui es casà la seva germana, Antònia Roca i Sastre. Plàcid Satorras li explicà en què consistia la professió de Registrador de la Propietat i quines eren les seves funcions jurídiques i administratives. S’entusiasmà tant en aquelles explicacions que s’entossudí a ser registrador malgrat que Plàcid Satorras l’havia avisat que aprovar-ne les oposicions era molt difícil i calia ser llicenciat en Dret.

   Es matriculà a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. En quatre anys, o més ben dit, en dos cursos alterns, féu, doncs, els exàmens corresponents i va obtenir-ne la llicenciatura, el 8 de març de 1923. Va simultanejar l’estudi de la carrera i la preparació de les oposicions a Registres de la Propietat. No és estrany, doncs, que en les oposicions a Registres de l’any 1923 ingressés al cos de Registradors de la Propietat, amb la particularitat, però, que no pogué prendre’n possessió efectiva fins a l’1 de gener de 1924, perquè no tenia l’edat reglamentària de vint-i-cinc anys. Prenent possessió del Registre de la Propietat de Belchite el dia 11 de gener de 1924.

   Roca Sastre prengué possessió del Registre de la Propietat de Sort el 9 de febrer de 1925. disposà d’una llicència de vint dies amb motiu del seu casament amb Montserrat Muncunill i Palet, que tingué lloc a l’Església Basílica del Monestir de Montserrat l’ 1 de març de 1925. A Sort els nuvis llogaren un pis alt, al núm. 6 del carrer Major, des d’on dominaven el riu i la vall del Noguera Pallaresa. El pis era molt a prop, gairebé al damunt, de la Fonda Pessets. La seva mestressa, l’Adelaida, travà una íntima amistat amb el matrimoni. En realitat fou a Sort on concebé la futura obra sobre el Dret hipotecari, prenent com a base els apunts que li havien servit per a opositar i amb els quals també havia donat algunes conferències i classes a la Universitat de Barcelona. Carles Obiols i Taberner, era, aleshores, Jutge de Primera Instància i Instrucció de Sort i li havia deixat llibres per preparar la Judicatura, a la qual ell també aspirava. Tanmateix també trobà temps per a dedicar-lo als amics, a viatjar i al conreu directe d’un hort que tingué en precari a l’altra banda del riu.Quant als viatges, normalment es tractava d’excursions a peu, amb cavalleria o automòbil per tal de conèixer degudament les esglésies romàniques dels Pirineus i els típics i encisadors paisatges.

Ramon Mª amb Carles Obiols Taberner a Sort, 1926.

   Aquestes excursions i els viatges foren segurament els causants dels dos avortaments inicials. Per tal d’evitar un altre fracàs, el naixement del primogènit, Josep, tingué lloc a Terrassa, el juny de 1928. A Sort nasqueren, sense cap dificultat, el segon, Lluís, el gener de 1930 i el tercer, Ramon, el gener de 1932.

   Preparà primerament oposicions a Notaries, que aprovà i va ser nomenat pel Ministre de Justícia per a servir la Notaria de Vilafranca del Penedès, a causa del trasllat d’Antoni Gual i Ubach, segons el comunicat de 17 de març de 1932 de la Direcció General dels Registres i del Notariat. Preparà les oposicions a Judicatura. El 6 de juliol de 1932, fou nomenat aspirant i el 29 de juliol del mateix mes, en començà les pràctiques. L’1 d’abril de 1933 va ésser nomenat Jutge de Primera Instància i Instrucció de Montblanc i el 28 d’abril següent prengué possessió de l’esmentat Jutjat.

   Més tard fou Jutge de Primera Instància i Instrucció de Cervera. Segurament volgué apropar-se a Granyena, població a set quilòmetres de Cervera, on la seva esposa tenia una casa i on visqueren amb els tres fills i la tieta Maria Muncunill i Parellada.
Al Jutjat de Cervera exercí més o menys un any, des del juliol de 1933 fins al 16 de març de 1935, ja que la seva veritable fita, per a la qual prèviament hagué de ser Jutge, era ser Magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya, instituït per l’Estatut d’Autonomia del 1932. La preparació de les oposicions requeria estudiar profundament i en aquest sentit oferia més tranquil•litat un registre de la propietat que un jutjat. Amb aquesta finalitat sol•licità el Registre de la Propietat de Fraga. Per Ordre de 5 de gener de l935 fou nomenat Registrador de Fraga. Durant gairebé un any preparà les oposicions a Magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya. Roca Sastre fou l’únic Magistrat d’aquest Tribunal que hi accedí per oposició. Les aprovà i en va ser nomenat el 15 d’abril de 1936. Al cap de quinze dies en prenia possessió.

    Aquest encreuament d’oposicions, exercicis, pràctiques, preses de possessió, llicències i excedències realitzades en pocs anys, demostren el caràcter inquiet de Roca Sastre. Però fou certament ardu que, en obtenir l’objectiu anhelat, tres mesos exactament després esclatés aquella desgraciada i inacabable Guerra Civil.

    Abans d’aquest fet, havia format part de la Secció Especial de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, encarregada d’elaborar un Projecte de Llei de Contractes de Conreu. la Sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals de 6 de juny de 1934, declarà nul•la la Llei, fruit d’aquell Projecte.

   Anteriorment havia estat nomenat Acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. El títol és datat el 7 de març de 1933. D’aquesta institució fou nomenat Vicepresident segon el 23 de juny de 1936. Sol•licità del Departament de Cultura de la Generalitat dos dels premis establerts sobre la millor monografia de Dret civil en català. Dels dos treballs presentats, un fa referència al “Problema dels fills posats en condició” i l’altre, a “La institució de la legítima a Catalunya”. Es féu efectiu el segon, però s’ignora si ho va ser el primer. Les sentències, de les quals va ser Ponent, sobretot en matèria successòria, malgrat haver-los-hi negat en tots els efectes la llei de 8 de setembre de 1939, són molt conegudes i és molt aplicada la seva doctrina.

   En iniciar-se la Guerra Civil, Roca Sastre vivia amb la seva familia i el seu pare al quart pis de la casa núm. 437 del carrer Còrsega de Barcelona. Anys més tard, Don Ramón va decidir que canviessin de casa i van anar a viure al carrer Mallorca número 397. El mes de gener de 1937 va néixer en aquest pis una filla, a la qual es va batejar amb el nom de Elvira.

 

 

Ramon M. Roca Sastre i la seva esposa Montserrat Muncunill i Palet.

 

  

Familia Roca Sastre: Ramon M. Roca Sastre, Montserrat Muncunill i els seus fills: Pep, Lluís, Ramon i Elvira.

 

    Com que durant la República havia exercit els càrrecs o les funcions de Jutge, Notari, Registrador de la Propietat i Magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya, va ser depurat. Quant al darrer càrrec, davant del Jutge del Ministeri de Justícia Don Romualdo Hernández, Roca Sastre, a les preguntes de l’instructor, respongué que només havia exercit les funcions pròpiament i forçosament derivades del càrrec de Magistrat del Tribunal de Cassació, limitant-se principalment als recursos de cassació en matèria civil i més concretament en Dret romà i canònic, com es podia comprovar en les sentències publicades. El Jutge, Romualdo Hernàndez, quedà admirat de tanta sinceritat i pel fet d’aplicar-se les institucions romanes i canòniques a la zona republicana, i és així que fou plenament depurat. Això no obstant, preferí exercir l’advocacia durant una curta temporada, i després va fer dues oposicions a Notaries, obtenint en la segona oposició el primer número i la notaria de Barcelona, l’any 1944.

   Josep Pla a Homenots, pàg. 431 i següents, relata: “Les oposicions a Notaries del senyor Roca i Sastre no foren pas vulgars. Sobre elles circula una anècdota realment típica d’aquest sistema de selecció, la versemblança de la qual li dóna tot l’aspecte de certesa. Sembla, en efecte, que el senyor Roca i Sastre s’engrescà en l’exposició dels temes de Dret hipotecari i així sobrepassà els deu minuts que el reglament dóna a cada un dels opositors per exposar el tema. Acabada la sessió, un dels membres del Tribunal digué que, amb tot el respecte que l’opositor Roca mereixia, no li podia donar la màxima puntuació, perquè havia infrigit notòriament el reglament. Els altres membres del Tribunal entraren en la vacil•lació, però aleshores el president manifestà que, si els membres del Tribunal feien servir com a criteri per a judicar els mèrits dels opositors l’obra del senyor Roca i Sastre, no tenien autoritat per a posar-li cap altra qualificació que la puntuació màxima. Els degué convèncer, perquè el senyor Roca i Sastre tingué el número u d’aquelles oposicions i vingué notari de Barcelona, que era exactament el que ell volia i mereixia”.

   Roca Sastre llogà el primer pis, segona porta, de la Casa Milà de Barcelona, coneguda com La Pedrera. Era un local ampli, apte per a l’oficina d’una notaria i un domicili particular, amb vistes al Passeig de Gràcia, al carrer Provença i al dos grans patis interiors de l’edifici. Roca Sastre i la seva família es varen integrar totalment a la Pedrera.Tanmateix, en arribar a ser Notari de Barcelona no deixa, no obstant, l’estudi, tot i haver aconseguit la seva darrera meta, sinó que, sense desatendre la professió notarial, gradualment va aprofundint més i més, en la investigació científico-jurídica. A La Pedrera escrivia molt: articles, estudis, conferències i llibres. És el moment que con-solida, com a jurista, els estudis anteriors. S’enamora sempre sobre la base del Dret romà, de les obres dels juristes i romanistes italians i alemanys, que cita contínuament en moltes de les seves obres, i ell mateix arriba a idear la tesi del denominat “Dret institucional” que ha creat escola.

   Al 1960 va realitzar la seva important aportació en la redacció de l'avantprojecte de la Compilació del dret civil de Catalunya com a membre de la Comissió de Juristes sent l'únic redactor de la part successòria.

   Va deixar escrites fins a unes setanta obres, entre llibres, articles i conferències, de les quals destaquen el Tractat sobre Dret Hipotecari, els Estudis de Dret Privat (obligacions i successions), un Tractat sobre l’impost d’Utilitats, cent vint-i-un dictàmens, informes, notes i pròlegs.

   Roca Sastre morí a Barcelona el 27 de desembre de 1979, uns dies abans de complir els vuitanta anys, envoltat de la seva família i dels seus amics, i de tots els llibres i escrits. el President de la Generalitat, en Molt Honorable Josep Tarradelles va expressar personalment el seu condol, així com el Cardenal de Barcelona Dr. Narcís Jubany, que resà un sensible respons.

                                     

                                   Ramon M. Roca Sastre al seu despatx de la Pedrera.

 

FONT: Resum del llibre “Ramon Maria Roca Sastre, jurista en la seva vida i en l'obra”,  LLUÍS ROCA-SASTRE MUNCUNILL, editat en català per Pagès Editors amb la col.laboració de la Fundació Noguera. I resum que es va publicar en castellà a la Palestra Universitària, núm. 12, UNED, Centre Associat Cervera, 2000.

 



 


Imatges de la seva vida


 
NOTÍCIES

AGENDA


ENLLAÇOS